Irapuato (katalanez)
La invisibilitat, diuen, és inherent a la traducció. Tant en literatura com en els altres àmbits de l’ofici. Aquest no és ni el lloc ni el moment per debatre si sempre hauria de ser així; no obstant això, convé tenir ben present aquesta idea tan estesa a l’hora de referir-se a aquesta experièn-cia tan modesta i discreta com important posada en marxa fa uns anys per EIZIE. Perquè la societat, en general, no sap tot el que hi ha a dins i darrere d’aquesta experiència de posar uns traductors i un escriptor a treballar i traduir un text d’aquest darrer, ni dels beneficis que això reporta al comú de la gent. Perquè EIZIE també pensa globalment, però actua localment, i bona prova d’això és el fruit que ha donat el taller ano-menat Idazlea itzultzaileen lantegian celebrat a Sant Sebastià el 2008. La matèria primera, la narració Irapuato, de Xabier Montoia.
HE demanat a la mare que em porti una germana. M’ha mirat com sorpresa, sí, però no m’ha respost. Als ulls li he notat un espurneig que conec prou bé. El mateix que li vaig notar quan van matar el pare de l’Oihane i l’Haritz. S’ha girat cap a la finestra. M’ha sabut greu.
Mare, no ploris.
No, bonica. Estigues tranquil·la. Avui no ploraré. De bon grat et portaria una germana. N’hem parlat sovint amb ton pare. Però mentre ens persegueixin els homes dolents no hi podem fer res.
Jo també he estat a punt de posar-me a plorar. Els homes dolents. Sempre ens vindran al darrere. Per ells vam venir aquí. Per ells ens n’haurem d’anar.
A l’altra banda del mar no hi haurà homes dolents, em va prometre a l’aeroport. Estava mig adormida, però me’n recordo bé.
Havent sopat la mare no em va ficar al llit. Em va vestir per sortir al carrer. Em va posar la gorra vermella al cap i em va lligar la bufanda al coll. El pare va omplir la sala amb bosses i maletes.
Ja és aquí, va dir tot d’una el pare des de la finestra.
Em portava a mi en un braç, i va prendre una maletota amb l’altra mà.
Deixa el llum encès, va dir a la mare.
Plovia. Un amic del pare que no coneixia se’ns va acostar i va ajudar-nos a portar les maletes a l’auto.
Tens fred? em va demanar la mare.
No.
