Ametsak dantza
Itxaro Borda

Poema hauek kantatuak izateko idatzi zituen Itxaro Bordak: 2001ean hasi eta 2002 bitarte, Zuberoako Mendiz Mendi abesbatzak Ametsak dantza izenaz egin zuen kantaldi saldo batekoak dira. Euskaraz idatzi eta gero frantseseratu zituen Itxaro Bordak berak, eta Flo Laroche abesbatzako kideak eman zituen gazteleraz. Liburu batean argitaratuak izan ziren, baina hemen ageri direnak Susa Argitaletxearen webgunetik hartuak dira.

Mendiz Mendi abesbatza Zuberoako abestalde nagusietako bat da, duela hogei bat urte sortua eta berrogeita hamar bat abeslariz osatua. Kanta tradizionalak euskaraz, frantsesez, gazteleraz eta errusieraz ematen dituzte. Proiektu handietan parte hartu izan dute, hala nola Vivaldiren Gloria izeneko emanaldian, Olorueko espace à chanter delakoarekin, eta Ametsak Dantza kreazioaren abenturan. Testuak Itxaro Bordak idatzi zituen, eta musika Jacky Rastoul abesbatzaren zuzendariak sortu zuen, Mireille Joly-ren moldakuntzaz. Maule Baita berrituan hiru emanaldi bete-bete eman ziren 2001eko martxoan, eta ondoko urtean beste bi emanaldi leku berean, guztietan arrakasta handiz.

Eskerrak eman nahi dizkiegu Itxaro Bordari eta Susa Argitaletxeari, poema hauek hiru hizkuntzatan argitaratzeko eman diguten baimenagatik.


Sartzea

Mendiz mendi

Altxa, kanta, erran
Maitarzüna bi hitzez,
Altxa, kanta, edan
Goiz argian ibiltzez:
Altxa, kanta, eman
Gaüko minak ixiltzez!

Mendiz mendi
Jentez jente
Mendiz mendi
Mentez mente

Altxa, kanta, erran
Lürren hanixtarzüna,
Altxa, kanta, edan
Beti bakartarzüna,
Altxa, kanta, eman
Bihotzean düzüna!

Mendiz mendi
Jentez jente
Mendiz mendi
Mentez mente.


Mendiz mendi

Lève-toi, chante, dis
L'amour en deux mots,
Lève-toi, chante, bois,
En marchant dès l'aurore:
Lève-toi, chante, donne,
En taisant les souffrances de la nuit !

Mendiz mendi
D' êtres en êtres
Mendiz mendi
De siècles en siècles.

Lève-toi, chante, dis
La pluralité des territoires
Lève-toi, chante, bois
Ta solitude, toujours,
Lève-toi, chante, donne
Ce que tu as dans le coeur.

Mendiz mendi
D' êtres en êtres
Mendiz mendi
De siècles en siècles.


Mendiz mendi

Levántate, canta, di
El amor en dos palabras,
Levántate, canta, bebe,
Andando desde el amanecer,
Levántate, canta, da,
Callando los sufrimientos de la noche.

Mendiz mendi
De un ser a otro
Mendiz mendi
De un siglo a otro.

Levántate, canta, di
La pluralidad de los territorios
Levántate, canta, bebe
Tu soledad, siempre,
Levántate, canta, da
Lo que tienes en el corazón.

Mendiz mendi
De un ser a otro
Mendiz mendi
De un siglo a otro.


Belatxa

Hegalta zite hegoan
Hegalak zabal beroan
Eki baten hats eroan
Bizi gitean geroan!

Hegalta zite hegalta,
Ortzea dükezü malda!
Har ezazü eta galta
Hego arrosaren kalda!


Le vol de la buse

Envole-toi au vent du sud,
Ouvre tes ailes à la douceur,
A la folle bouffée du soleil, afin
Que demain nous vivions aussi !

Envole-toi, envole-toi,
Le firmament sera ton abri !
Prends et exige la chaleur
Ardente d'un vent du sud rosissant.


El vuelo del cernícalo

Levanta el vuelo con el viento del sur,
Abre las alas a la tibieza,
A la boca bocanada del sol ¡para
Que sigamos viviendo mañana también!

Levanta el vuelo, levanta el vuelo,
¡El firmamento será tu cobijo!
Toma y exige el calor
Ardiente y rosado del viento del sur.


1. Abandonüaren zergatiak

Naxosko eresia

Itsasoaz haratago
Urdin haren minean
Emaztea lotan dago
Pausa aldi saminean.

Eskentü deio eztia
Zabaltü karbe bidea!
Ülüntzean arrestia
Joan zaio adiskidea.

Ühinak harrian danga!
Herria bete da atsoz.
Andrea dator hatsanga
Zeharkatü eta Naxos.

Atsoek trüfazko erri;
Galdürik zira betiko,
Oizü maitearen berri,
Hara: ez da ützüliko!

Nahi dü berak sinetsi
Biziko direla bihar
Alkarreki: nola etsi,
Ützia izanik zilar?


1. Les raisons de l'abandon

La complainte de Naxos

Au delà de la mer,
En plein coeur de ce bleu,
Dort une femme
En un repos lancinant.

Elle lui a offert du miel,
Et ouvert la voie de la caverne !
Au crépuscule sombre
Son ami l'a quitté.

La vague cogne le rocher !
La ville se peuple de commères.
Aprés avoir traversé Naxos,
La dame arrive haletante.

Les commères se moquent d'elle :
Tu es perdue à jamais,
Veux-tu des nouvelles de ton amant ?
Voilà: il ne reviendra pas.

Elle continue à croire que demain
Ils pourront vivre ensemble :
Quand l'abandon devient trop évident,
Comment ne pas espérer encore ?


1. Las razones del abandono

La endecha de Naxos

Más allá del mar,
En lo más hondo del azul,
Duerme una mujer
En lancinante reposo.

¡Ella le ofreció la miel,
Y le abrió el camino de la cueva!
Pero en el crepúsculo sombrío
Su amigo la abandonó.

¡La ola golpea contra la peña!
La ciudad se llena de comadres.
Después de atravesar Naxos
La mujer llega, jadeante.

Las comadres se burlan:
Te abandonaron para siempre.
¿Quieres saber de tu amante?
Escucha: nunca volverá.

Ella sigue pensando que mañana
Podrán vivir juntos:
Al hacerse tan patente el abandono
¿Cómo no se ha de seguir esperando?


Amodioz eta gure onerako

Aditzak galdürik gabiltzala mütü,
Non dira atzoko bortüko mintzoak?
Ebasketa hortaz jentetza zintzoak
Gaurdaino seküla ez dira damütü:
Dena egiten da heien bakerako
Amodioz eta gure onerako!

Erdainüz itorik, lanean herrestan
Kabalak bezala gütüe ibiltzen,
Bürü makür eta hautserik tenpestan
Bortxaren parean girade ixiltzen:
Dena egiten da heien bakerako
Amodioz eta gure onerako!

Eta zahartzean, minez gira hezten
Oihü latzez naski ohe apainetan:
Axolaz deiküe gaüez borta hersten
Eta lerrazten morphina zainetan;
Dena egiten da heien bakerako
Amodioz eta gure onerako!

Par amour et pour notre bien

Où sont donc passées les antiques voix
Montagnardes, alors que nous marchons
Muets de verbes perdus ?
Face à cette spoliation les bien-pensants
n'ont exprimé aucun regret à ce jour :
Tout est fait pour leur assurer la paix,
Par amour et pour notre bien.

Noyés d'insultes et rampants, au travail
Ils nous traitent en bêtes de somme,
Baissant la tête et brisés par la tempête,
Nous nous taisons devant la brutalité :
Tout est fait pour leur assurer la paix,
Par amour et pour notre bien.

A l'heure de la vieillesse pleins de cris effrayants
Nous sommes terrassés de douleurs
Sur des lits opulents :
La nuit, avec conscience, ils ferment les portes
Pendant qu'ils font couler la morphine dans nos veines ;
Tout est fait pour leur assurer la paix,
Par amour et pour notre bien.

Por amor y por nuestro bien

¿Qué fue de las antiguas voces
Montañesas, mientras vamos andando
Enmudecidos, perdida nuestra habla?
Frente a ese expolio, los conformistas
No se han arrepentido hasta ahora:
Todo está hecho para garantizarles la paz,
Por amor y por nuestro bien.

Nos insultan y nos humillan
Nos tratan como animales de carga, serviles.
Cabizbajos y deshechos por la tempestad,
Nos callamos ante la brutalidad:
Todo está hecho para garantizarles la paz,
Por amor y por nuestro bien.

Al llegar la vejez con sus gritos espantosos
Nos hallamos vencidos por el dolor
En nuestras camas opulentas:
Por la noche, a conciencia, ellos cierran las puertas
Mientras nos inyectan morfina en las venas;
Todo está hecho para garantizarles la paz,
Por amor y por nuestro bien.


Hotzegia da

Hotzegia da hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
Walkmanean Ruper Ordorikaren K7a (hotzegia)
Andetan Palombe Bleuearen haidürü (hotzegia)
Igante arratsetako transiteroak...
...Gaüez (ter)

Hotzegia da, hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
Nekea izana da, Cambio irakurtzen (hotzegia)
Hanitx dira orano beltzaranak bilatzen (hotzegia)
Igante arratsetako transiteroak...
...Gaüez (ter)

Hotzegia da, hiribürüko kai ertzea (hotzegia)
Etxeko sükaltea ützi düanarentako (hotzegia)
Malkoz hurtü zena? Nüan eta züan (hotzegia)
Hormatze garaiaren gosea dü lehia (hotzegia)
... Gaüez (ter)

Trop froid

Le quai de la capitale est trop froid (trop froid)
La K7 de Ruper Ordorika dans le walkman (trop froid)
A attendre la Palombe Bleue (trop froid)
Les transiteurs du dimanche soir...
... de nuit (ter).

Le quai de la capitale est trop froid (trop froid)
Ce fut difficile, lire Cambio (trop froid)
Beaucoup traquent encore les basanés (trop froid)
Les transiteurs du dimanche soir...
... de nuit (ter).

Le quai de la capitale est trop froid (trop froid)
Pour ceux qui ont quitté le foyer familial (trop froid)
Ont-ils pleuré? Elle avait et j' avais (trop froid)
Elle désire la famine de l'ère glaciaire (trop froid)
... de nuit (ter).

Demasiado frío

El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío)
El K7 de Ruper Ordorika en el walkman (demasiado frío)
Esperando la «Palombe Bleue» (demasiado frío)
Los viajeros de los anocheceres domingueros...
...por la noche (ter)

El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío)
¡Qué difícil! léase Cambio (demasiado frío)
Muchos todavía acosan a los de piel oscura (demasiado frío)
Los viajeros de los anocheceres domingueros...
...por la noche (ter)

El andén de la capital es demasiado frío (demasiado frío)
Para los que dejaron su hogar (demasiado frío)
¿Lloraron? Ella tenía y yo tenía (demasiado frío)
Ella desea el hambre de la era glaciar (demasiado frío)
...por la noche (ter)


2. Abandonüaren onartzea

Orai

Bideak histü dira kaparrez
Karrikak aldiz aharrez
Bihotzak ere ele malkarrez
Zoin gehiagoka zaharrez!

Orai, orai!
Nola jarrai?
Orai, orai! (bis)

Asetzen gira beti beldürrez
Oligoz eta elürrez
Handien solas eder gezürrez
Ahoak beterik lürrez.

Jentetarzüna deiküe saldü
Ogia dügüla galdü,
Halaz txipia düe zapaldü
Eta nahiak apaldü!

Mündüa omen dela denena
Dioe Mündü Lehena,
Eta gük següki lagün Herena
Kanpo ützirik, bai pena...

2. Acceptation de l'abandon

Now/maintenant

Les routes se sont couvertes de ronces,
Les rues, en revanche, d'altercations,
Les coeurs aussi de paroles revèches,
De compétitions forcénées et dépassées.

Maintenant, maintenant
Comment continuer ?
Maintenant, maintenant ! (bis)

Nous nous nourrissons toujours de peurs,
D' huiles et de neiges,
De belles déclarations trompeuses des Grands,
Les bouches pleines de terre.

Au fur et à mesure que nous perdions le pain
Ils nous privèrent de notre humanité,
Ainsi ils réprimèrent les faibles
En revoyant nos désirs à la baisse.

Ils disent que le monde appartient
Parait-il à tout le monde, le Premier Monde,
Et nous, laissés pour compte, ami Tiers
en ressentons de la peine.

2. Aceptación del abandono

Ahora

Las carreteras se cubrieron de zarzas
Mientras las calles se llenaban de riñas.
Los corazones también se llenaron de ariscas palabras,
Competiciones enconadas y anticuadas.

Ahora, ahora,
¿Cómo hemos de continuar?
¡Ahora, ahora! (bis)

Siempre nos nutrimos de miedo,
Aceite y nieve,
Declaraciones mentirosas de los Poderosos
Con las bocas llenas de tierra.

Conforme íbamos perdiendo el pan,
Nos quitaron nuestra humanidad.
Así reprimieron a los débiles,
Aminorando nuestros deseos.

Dicen que el mundo pertenece, según parece,
A todo el mundo, al Primer Mundo.
Pero a nosotros nos abandonaron, amigo del Tercer Mundo,
Y ello nos apena mucho.


Ügarte

Itsasoa hari balitz
Ügarte niz,
Higatzeko bizi nahiz
Ügarte niz.

Itsas erdian etzanik
Lür eta harri jadanik,
Gahünetan hitzamanik
Ühinek hürrün emanik...

Itsasoa hari balitz
Ügarte niz
Higatzeko iraun nahiz
Ügarte niz.

Itsaso minean korpitz,
Galerna handietan hitz,
Berdin dolorezko kalitz:
Faroa nondik norek pitz?

Itsasoa hari balitz
Ügarte niz
Higatzeko amor nahiz
Ügarte niz.

Ile

Si la mer est lien
Je suis une île,
Usée par le désir de vivre
Je suis une île.

Couchée au milieu de la mer,
Terres et déjà rochers,
Promise en écumes,
Emportée au loin par les vagues !

Si la mer est lien
Je suis une île,
Usée par le désir de résister
Je suis une île.

Cadavre en pleine mer,
Echo de tempêtes géantes
Autant que calice de douleurs :
D'où et qui va allumer le phare ?

Si la mer est lien
Je suis une île,
Usée par le désir de capituler
Je suis une île.

Isla

Si el mar es lazo
Yo soy isla,
Gastada por el ansia de vivir
Yo soy isla

Tendida en medio del mar,
Tierras y peñas ya,
Destinada a ser espuma
¡Arrastrada a lo lejos por las olas!

Si el mar es lazo
Yo soy isla,
Gastada por el ansia de resistir,
Yo soy isla

Cadáver en alta mar,
Eco de gigantescas tempestades
Así como cáliz de dolor
¿Quién encenderá el faro y desde dónde?

Si el mar es lazo
Yo soy isla,
Gastada por el ansia de capitular
Yo soy isla.


3. Abandonütik elkitzen

Gure lürra

Udazkenean ürre, negüan hain zilar,
Xenda hilen püntan Herria bildürik,
Haurrak amari galto: nola date bihar
Baldin eta bagira denak ixiltürik?

Arrats apal hezean, ardi zintzarriak
Eman dü arrapostü, naba iharrausiz:
Hor zidee ikaran, ixtaklok jarriak
Nigarretan hipaka, eta aharrausiz!

Aditzaren jabe, sartü da herdoila:
Hatsa eman ezozü korpitz etenari,
Laster egin dezala bizi bide xoila!

Pentsamentü bakarra beti kalterako,
Ekarten dü ützia, bai eta deboila:
Obra dezagün zerbait gure alderako.

3. Sortir de l' abandon

Notre terre

Mordoré en automne, argenté en hiver
Au bout d'un sentier mutique, le village recueilli.
L'enfant demande à sa mère: comment sera demain
Si nous devenons tous des silences ambulants?

Par un après midi humide, secouant la vallée,
Les cloches des moutons ont donné la réponse :
Vous êtes là tremblants, vautrés sur vos chaises,
A pleurer à chaudes larmes et baillant aux corneilles!

La rouille s'est appropriée le Verbe :
Donne du souffle au corps épuisé,
Qu'il accomplisse la voie de la vie simple !

La pensée unique est néfaste,
Elle porte l'abandon et aussi la débacle :
Faisons enfin quelque chose en notre faveur !

3. Salida del abandono

Nuestra tierra

Dorado en otoño, plateado en invierno
Al cabo de un sendero mudo, el pueblo recogido.
El niño pregunta a su madre: ¿Cómo será mañana
Si nos volvemos todos silencios ambulantes?

Por una tarde húmeda, sacuden el valle
Las esquilas de las ovejas, contestando:
Ahí estáis, temblorosos, repantigados en vuestras sillas
Llorando a lágrima viva, sin pensar en nada.

La herrumbre entró, apoderándose del Verbo:
¡Dad aliento al cuerpo agotado
Para que pueda seguir su camino!

Pensar todos lo mismo es nefasto,
Ello lleva en sí el abandono y la ruina:
¡Ya es hora que hagamos algo por nosotros!


Arianarentzat seaska kanta

Aizeak altxatzen düala haraina,
Barnetikan triste dago emaztea.
Odoletan negar ixuri bedi zaina:
Ez zaio ützüli gizongai gaztea.
Hiltzea ahatze, Ariana maitea!
Eta loak har zite ondartza minean;
Gaüaren ondotik, argi izaitea
Sinesten da beti, fede saminean.

Eta loak har zite, egizü amentsa,
Bideak bil eta eraman gitzazü
Untzi ausartetan, dezagüla pentsa
Geroak lühertza hazi düala sü!

Ez ustean pindar ürratzean goiza,
Biloak harro eta bustirikan soa,
Zü iratzar arte, kantatzez otoitza,
Zaintüko dügü bai bihotz, zure loa!

Zü iratzar arte, kantatzez otoitza,
Zaintüko dügü bai bihotz, zure loa!

Berceuse pour Ariane

Tandis que le vent soulève le sable
La femme se sent profondément triste.
Que se vide la veine en larmes de sang :
Son jeune fiancé n'est pas revenu.

Oublie la mort, chère Ariane,
Et endors-toi en pleine plage ;
Selon la foi lacérée, nous pensons toujours
Qu'après la longue nuit surgit la lumière.

Endors-toi et rève,
Tisse des chemins et emmène-nous
Sur des bateaux intrépides, afin que nous
Sachions que l'avenir nourrit l'horizon par le feu.

Lorsque le matin éclate à l'improviste
Les cheveux en bataille et le regard noyé,
En psamoldiant des prières jusqu'à ton réveil
Nous prendrons soin de ton sommeil.

En psalmodiant des prières jusqu'à ton réveil
Nous prendrons soin de ton sommeil.

Nana para Ariana

Mientras el viento levanta la arena
La mujer siente una honda tristeza.
Que se vacíe la vena en lágrimas de sangre:
No volvió su novio.

Olvida la muerte, querida Ariana,
Y duérmete en la misma playa;
Aunque nuestra fe esté desgarrada, seguimos pensando
Que, después de una larga noche surgirá la luz.

Duérmete y sueña,
Teje caminos y llévanos
En intrépidas naves, para que sepamos
Que el porvenir nutre con llamas el horizonte.

Cuando surja el amanecer,
Con el pelo enmarañado y la mirada hundida,
Rezaremos oraciones hasta tu despertar.
Cuidaremos de tu sueño.

Rezaremos oraciones hasta tu despertar.
Cuidaremos de tu sueño.


Ametsak dantza/The dream time

Geroa ba zaikü ükatzen
Dezagün iragan bazter:
Orai aizeak dü buhatzen
Mortüa xahatzez laster!

Ametsak dantza
Ditzagün behin,
Ametsak dantza!

Büztin uretik kemena
Nostalgia da sortzen,
Iraün beharra, lehena:
Ametsa ez da agortzen.

Ahalaren xenderak biltzen
Dira amets bakoitzean:
Batak ez dü bestea hiltzen,
Lürra zabal den goizean!

Ametsak dantza
Ditzagün behin,
Ametsak dantza.

The dream time/Dansons nos rêves

Si l'avenir nous est nié
Refusons notre passé :
Le vent du présent souffle,
Nettoyant prestement le désert.

Dansons nos rêves
Au moins une fois
Dansons nos rêves !

La nostalgie jaillit de l'eau
Argileuse, désir,
Nécessité de résister, en premier lieu :
Le rêve ne s'épuise jamais.

Les sentiers du possible
Se réunissent en chaque rêve :
Au matin où la terre est immense
L'un ne nuit pas à l'autre.

Dansons nos rêves
Au moins une fois
Dansons nos rêves.

Bailemos nuestros sueños

Si nos niegan el porvenir
Rechacemos nuestro pasado:
El viento del presente sopla
Y limpia, veloz, el desierto.

Bailemos nuestros sueños
Una vez por lo menos
¡Bailemos nuestros sueños!

La nostalgia brota del agua
Arcillosa, ansia,
Necesidad de resistir, ante todo:
El sueño, nunca se agota

Los senderos de lo posible
Se juntan en cada sueño:
Por la mañana, siendo tan inmensa la tierra
No se perjudican uno a otro

Bailemos nuestros sueños
Una vez por lo menos
¡Bailemos nuestros sueños!


Elkigia

Züberoa

Zelüan hodeiak dabiltzala baratx,
Aize arin batek bulkatürik ezti,
Gorritzen direla alor eta baratz
Ene bihotza da maitarzünez bezti!
Hor da Züberoa
Hotz ala beroa
Ürratsen geroa!

Argi zehargian bortüak agertzen
Direnean noizbait üdüri itsaso,
Partitzeko gogoz niz üsü lehertzen
Bena gelditzeko aski dütüt lau so.
Hor da Züberoa
Hotz ala beroa
Ürratsen geroa!

Naba hetan nagi, ba dabil ühaitza,
Bakartürik handi, hats eta kantore,
Oihü lüze batez jiten zait ekaitza
Andozen behera, oroitza kolore:
Hor da Züberoa

Sortie

Soule

Pendant que poussés tendrement par un léger vent
Les nuages passent lentement dans le ciel,
Et que les jardins et les champs deviennent écarlates
Mon coeur s'habille d'amour.
La Soule est là,
Distante ou chaleureuse,
Augurant de mes pas !

Quand à certains moments de lumière pure,
Les montagnes surgissent pareilles à la mer,
Souvent je crève d'envie de m'en aller,
Mais quatre regards suffisent à me forcer à rester !
La Soule est là
Distante ou chaleureuse,
Augurant de mes pas !

Le Saison coule paresseux au creux de ces vallées,
Grandiose de mise à l'écart, respiration et chant,
Descendant Andoze la tempête m'emporte
En un long hurlement, teinté de souvenirs.
La Soule est là

Salida

Zuberoa

Mientras las nubes, empujadas por una tierna brisa
Van pasando lentamente por el cielo,
Y cuando jardines y campos se ponen escarlatas
Mi corazón se viste de amor.
Ahí está Züberoa
Helada o calurosa
Presagio de mi porvenir.

Cuando, a ciertas horas de pura luz
Surgen los montes semejantes al mar,
A menudo me muero de ansia por marcharme,
Pero bastan cuatro miradas para que me quede
Ahí está Züberoa
Helada o calurosa
Presagio de mi porvenir.

El río Saison se desliza con pereza en la hondonada de esos valles,
En grandioso aislamiento, respiro y canto.
Al bajar Andoze, la tempestad me lleva
Con un largo aullido, matizado de recuerdos.
Ahí está Züberoa